Habitatge Canal - Muntal / Any: 1989 / Localització: Granollers
Actuació: Interiorisme
Disseny d'interiors: Josep Melo amb Benet Ferrer
Programa: APARTAT PENDENT D'ACTUALITZAR, PERDONEU LES MOLÈSTIES
Descripció detallada d'algunes parts del programa:
Atesa la manca de perspectiva visual d'un espai estretament petit, la intervenció consisteix a potenciar la imatge especular. El mirall, que cobreix tota la part superior de la paret frontal, retorna des d'un únic i obligat punt de vista la imatge i el seu doble, de tal manera que el dibuix de la ceràmica, per la seva col·locació, mai no podrà ser vist independentment d'aquest joc fulgurant.
Aquesta característica ha condicionat tant el treball de ceràmica, pensat més com a obra de límits ben definits que com a imatges que ocupen lliurement un espai, com la reducció cromàtica a la bitonalitat de negre sobre blanc en un conjunt tot gris. Aquesta opció de mínims va determinar una iconografia pensada per ser treballada pel procés de trepa i amb imatges planes.
La llum lineal uniforme a la part inferior del mirall se'n beneficia per a expandir-se.
De planta gairebé quadrada, l'espai disposa d'un excel·lent llum zenital natural, que la mitja volta de canó fa regalimar indirectament cap a l'interior. La distribució es desenvolupa en dues zones, creades per l'artifici de la paret de marbre Carrara Broulle que les separa i reforçades pel dibuix diferenciat de les rajoles. A la primera zona s'hi troba el taulell amb dos rentamans i amb un armari amb portes d'alumini a la part inferior, i un gran mirall, d'on -per un forat- surt el llum, a la part superior. El wàter i el bidet ocupen la paret que li és frontal.
A l'altra banda de la paret de marbre, hi descobrim la banyera, molt protegida, gairebé amagada, i uns prestatges per desar els estris del bany. Les parets, revestides de rajola de 20 x 20 centímetres de color blanc, són el suport d'un dibuix especialment significatiu -l'ull que ens mira des del fons del forat de la paret de pedra.
El dormitori, situat a la zona més alta de la casa, té la cara sud-est completament envidriada i amb una magnífica vista al jardí. El programa, consistent en una zona per dormir, un vestidor i el bany, es desenvolupa en un sol espai compartimentat per dos grans envans corredissos de vidre, historiats amb un gran dibuix gravat a l'àcid, que per la seva composició permeten la visió de la sala sencera. Aquesta compartimentació queda reforçada per la seqüència lumínica amb un trànsit del fosc al clar.
Així, el vestidor, al lloc més proper a l'entrada per a facilitar-ne l'ús, és l'espai més obscur donat el color de la fusta de noguera que el revesteix. El dormitori, al centre, i per tant envoltat de vidre, té en el capçal de fusta d'auró l'única paret opaca, on hi ha representats el dia i la nit sota el gran arc d'unió dels braços dels personatges escapats del vidre. El bany, final de la seqüència, és immaculada unió de blancs. La unitat del conjunt queda palesa per la cortina i la il·luminació.