Habitatge Melo - Ballester / Any: 1988-1990 / Localització: Sabadell
Actuació: Interiorisme
Disseny d'interiors: Josep Melo amb Benet Ferrer
Programa: APARTAT PENDENT D'ACTUALITZAR, PERDONEU LES MOLÈSTIES
Descripció detallada d'algunes parts del programa:
La intervenció consisteix a transformar l'entrada, un lloc de pas, en un rebedor. Així, doncs, després d'una primera zona d'entrada s'accedeix a la sala significada per la posició dels llums, pel paviment de marbre blanc Macael i pels revestiments, oposats, de les parets del mateix material, on dues verticals de forats emplenats de pasta de color blau senyalen la posició que correspon a la «Mixtavitrina», la taula «Diospyros» i les dues cadires. La vitrina, de fusta de banús de Makasar i wengué, és de geometria calculada emfasitzada pel triangle frontal de vidre de color lila que en sobrepassa els límits i que es destrueix quan mostra, en obrir-se, la decoració de marqueteria de l'interior. La taula, dels mateixos materials, té a sobre un triangle de marqueteria que es correspon al de la vitrina. La darrera zona conté l'escala d'accés al distribuïdor.
Els motius decoratius de les parets unifiquen l'espai.
La cuina com a màquina i l'espai com a palau. A partir d'aquest fonament la planta asimètrica original és convertida en simètrica per la introducció de tot un cos d'armaris amb vitrines, pel taulell de granit negre en forma d'«U» i la taula ovalada, del mateix granit, que centra el conjunt. Rajoles esmaltades de color gris al paviment, al sòcol i al límit de la paret amb el sostre, i blanques a la resta de paraments verticals que contenen l'element emblemàtic del conjunt: les rajoles decorades amb esmalt de color negre, blau, groc, vermell i or. L'alumini, anoditzat plata, s'utilitza als armaris per sobreposició a la fusta de wengué, d'un color quasi negre, i també a la imatge clàssica del barrat de les vitrines que, així, queda escapçada i distorsionada. Els tiradors són petits cilindres inclinats de llautó banyats en or, també sobreposats a l'anoditzat plata.
El llum general és inclinat i blanc, i el central penjat i daurat.
De planta quasi quadrada, l'espai s'estructura per dos eixos en creu, el longitudinal distribueix simètricament els elements i el transversal, reflectit en alçada per la cortina pantalla, crea i divideix la zona del menjador i la d'estar. La simetria en el menjador queda reforçada amb els aplacats de marbre Arni sobreposats a les parets laterals i utilitzats com a fons del moble vitrina i la llar de foc, ambdós de marbre Portoro, a la vegada que fan de suport del calendari d'esmalt: els sis mesos freds a la zona del foc, i els càlids, enfront. La iconografia i l'or simbolitzen el pas del temps enmig de l'ordre intemporal creat per la geometria.
A la zona d'estar, les consoles, de fusta de banús de Makasar, wengué i auró, flanquegen una taula d'aquests mateixos materials, unes butaques i un sofà perfilats amb clar sobre fosc tot continuant la bitonalitat general. Les plaquetes quadrades i daurades a tot el voltant de la sala i els llums harmonitzen la unitat del conjunt.